El dia 1 de desembre se celera a tot el món el Dia de lluita contra la SIDA. Cap altra malaltia (ara, potser, juntament amb la grip A) ha evidenciat de forma més clara la lluita entre les associacions i administracions que treballen per a la seva erradicació (especialment als països del Tercer Món) i un sector farmacèutic que ha utilitzat totes les vies, fins i tot algunes de discutiblement ètiques, per maximitzar els beneficis a costa de jugar amb la salut de milions de persones per via de l’ús de patents.
S’ha arribat a la situació de veure com grups de pressió creats per les farmacèutiques han portat la decisió d’alguns estats com Sud-Àfrica, Tailàndia, Índia o Brasil d’establir llicències obligatòries per a la fabricació de genèrics, contravenint fins i tot els acords fundacionals de l’Organització Mundial del Comerç (que no serien un document intervencionista, precisament) que autortzava aquestes llicències obligatòries i la Ronda de Doha al 2001, on s’assenyalava que “cada miembro tiene derecho de conceder licencias obligatorias y la libertad de determinar las bases sobre las cuales se conceden tales licencias”.
En conclusió, l’economia desregulada que constantment demanen partits, mitjans i associacions liberals, conservadores i fins i tot socialdemòcrates sempre tendeix a prioritzar els beneficis a les persones. L’única manera d’evitar això i de preservar la funció social de l’economia és la seva intervenció des de la política, espai que sempre ha reclamat l’esquerra. Fins ara s’havia aconseguit a nivell estatal, ara l’economia és global, caldrà fer la política global.
