Mobilitat

Entrades arxivades d'aquesta Categoria

21 març 2010

Alguna cosa es mou a rodalies?

Posted by Toni Peñafiel under Mobilitat, Vilafranca
Leave a Comment 

Visc al Penedès, treballo a Tarragona i tinc una part important de la meva colla a Barcelona. Com a conseqüència, he de passar-me un parell d’hores o més al dia amunt i avall viatjant en RENFE.

Feia dies que volia parlar una mica de la RENFE, ja que, per fi, des de principis de mes la gent que estem entre Vilafranca i Martorell disposem d’un segon tren cada hora els caps de setmana direcció Barcelona, i s’han allargat els darrers trens de tots els dies des de Sants fins a Montcada Bifurcació i des de Vilafranca a Sant Vicenç de Calders (notícia).

Volia comentar-ho, doncs a mi (i m’imagino que no sóc l’únic) m’ha suposat una gran millora, ja que cada dos per tres tenia la típica reunió a la que havia d’arribar 40 minuts d’hora o amb 20 minuts de retard, per la combinació de trens que hi havia. O poder evitar haver de fer el transbord des de Sants fins a Plaça Catalunya per metro quan agafes el darrer tren per sortir una estona amb la colla.

Però les notícies se m’acumulen. D’una banda, una experiència personal com a usuari, la setmana que tanquem, dos dies diferents, un retard al regional Tarragona – Sant Vicenç de Calders, feia que perdés la connexió amb el tren de rodalies a Vilafranca. A diferència del que havia passat fins ara, el rodalies va esperar-se els 5 minuts de més que vam necessitar la gent que veníem de Tarragona per arribar, creuar l’estació i pujar al tren.

De l’altra, dues novetats 2.0: una iniciativa d’usuaris i usuàries permet, via twitter, poder conèixer la situació de la xarxa de rodalies RENFE i FGC a temps real, des de www.rodalies.info (web). I des d’avui mateix, la Generalitat de Catalunya posa en marxa www.rodaliescatalunya.cat (web), des d’on s’ofereix (d’una forma bastant més accessible i intuïtiva que fins ara al web de RENFE) els horaris, recorreguts i preus de les diferents línies de rodalies, així com la principal novetat, la possibilitat de tramitar les reclamacions i les devolucions express per via del web.

És evident que això no suposa el final dels problemes del nostre territori amb el servei de tren (de fet, encara queda molt camí per fer de la proposta de Pla Tren 2014, que l’any 2008 va presentar la gent de l’associació per la Promoció del Transport Públic i que la gent d’ICV-EUiA vam assumir com a pròpia), però crec que cal gaudir de les bones notícies que hem tingut en només quatre mesos des del traspàs del servei de rodalies a la Generalitat de Catalunya gràcies a la pressió social, associativa i política. Caldrà seguir amb aquesta línia de treball per a poder tirar endavant els reptes que encara queden: la entrada dels busos a Barcelona per la Diagonal, la línia a la Autònoma, la línia a Vilanova, l’enllaç amb les futures rodalies Tarragona o el tercer túnel de rodalies, per posar exemples ja recollits, treballats i que hem de posar sobre la taula.

 

17 desembre 2009

Falta de sensibilitat

Posted by Toni Peñafiel under Mobilitat
Desactiva els comentaris 
En els darrers dies, tant l’Autoritat del Transport Metropolità com RENFE estan fent públics els seus acords de modificació de tarifes per al 2010. I novament es situen per sobre de l’IPC. L’ATM planteja una pujada del 2% (sense comptar la pujada de l’IVA del proper juliol) que demostra una escassa sensibilitat ambiental i social, tenint en compte l’actual situació econòmica. En aquest sentit, felicitar al company Lluís Tejedor (alcalde d’El Prat per ICV-EUiA) per la seva oposició a aquesta proposta al Consorci de l’ATM. I per als que utilitzem regionals, el panorama és encara pitjor, ja que la pujada proposada (que ha d’aprovar el ministre Blanco) és del 6%. Sembla que seguirem sumant minuts de debat al Congrés a aquest video.
Per tot això, vull donar suport al comunicat de la Plataforma en defensa del Transport Públic, que planteja alternatives per a que no sepre ens toqui pagar als mateixos.
Cal un profund canvi perquè l’actual sistema està esgotat i la seva insuficiència econòmica és cada vegada més evident:
  1. És massa habitual que s’apliquin pujades molt per sobre de l’IPC del transport, tot i que cada any es recapta més perquè s’incrementen les validacions i el seu cost.

  2. Tot i els increments tarifaris, cada any s’acumula més dèficit. L’obertura de noves infraestructures, com la línia 9, o els reforços del servei de l’EMT són polítiques de promoció del transport públic, però si s’acompanyen d’excessius increments dels abonaments poden tenir efectes contradictoris en l’ús del transport públic.

  3. Els abonaments socials es financen a càrrec de la resta d’usuaris (T-Jove, descomptes per a famílies nombroses, etcètera). L’increment de tarifes de 2009 també va justificar-se en previsió al desplegament de la targeta infantil T-12; però aquesta targeta ha estat menys sol·licitada del previst: 39.081 nens i nenes d’una població aproximada de 400.000.

PER EVITAR EL COL·LAPSE DE L’ADMINISTRACIÓ I DELS USUARIS CAL UNA REFORMA ESTRUCTURAL DEL FINANÇAMENT DEL TRANSPORT PÚBLIC

  1. Congelació de tarifes d’acord amb l’IPC. A tal efecte la PTP demana que es convoqui el consell de mobilitat de l’ATM i s’enceti un debat profund i participatiu sobre finançament.

  2. Buscar recursos financers fora del marc actual. Cal una llei de finançament del transport públic, prevista a la llei de 9/2003 de mobilitat de Catalunya, que permeti buscar noves vies de finançament. La reordenació del sistema de peatge que Catalunya té pendent des de fa anys seria una marc òptim per abordar aquest debat, aplicant un finançament creuat tan fructífer com el de Londres, principal artífex de la revifalla del transport públic a la capital el Regne Unit.

  3. Fidelització dels usuaris i simplificació tarifària. La política tarifària del transport de Barcelona i regió està allunyada dels patrons europeus. Avui els usuaris podem escollir entre 42 tipus de bitllets multiviatge, però l’excessiu preu dels abonaments il·limitats i les seves condicions impedeixen la fidelització dels usuaris. Que el bitllet majoritari a l’ATM encara sigui la targeta de 10 viatges i no cap tipus d’abonament personal és símptoma que alguna cosa no funciona. Fent una analogia amb Internet, seria com si la majoria de clients encara paguessin per cada cop que es connectessin, en comptes del tenir una tarifa plana. Per això la PTP segueix demanant mesures de fidelització i simplificació tarifària:

    • Abonaments personals i anuals de tarifa plana, més atractius, que puguin ser finançats per les empreses o subvencionats pel govern mitjançant la reducció del seu import l’IRPF, tal com preveu la l’avantprojecte de llei d’Economia Sostenible aprovat pel consell de Ministres el 27 d’octubre. Actualment la T-MES resulta massa cara i inútil a partir de la zona 2, per això no se’n ven cap.

    • Abonaments més econòmics i fiables per a joves. Els nostres joves són dels que paguen el transport més alt de tota Europa. Només tenen un petit descompte sobre la tarifa convencional quan a totes les ciutats europees viatgen a preus simbòlics. L’abonament jove illimitat ha de ser o mensual o amb crèdit anual bescanviable mensualment.

    • Els usuaris habituals haurien de poder ser enregistrats per no haver de tornar a pagar els abonaments nominals en cas de pèrdua dels mateixos

    • Revisió de les tarifes zonals, el cost dels abonaments amb canvi de zona resulta desproporcionat

    • L’usuari habitual no ha de ser tan perjudicat si fa canvi de zona esporàdicament. Actualment ha de fer front a un títol individual pensat per a usuaris no captius o poc freqüents. Cal una simplificació

  4. Si falten recursos el que cal és no malbaratar-los en vehicles privats. Els usuaris de transport públic comprovem amb estupefacció com el Govern Central subvenciona la compra de vehicles privats mentre es destinen els recursos de sempre al transport públic. I el govern de Catalunya també ha obert l’aixeta ala subvenció fins i tot dels vehicles més contaminants; a més de subvencionar els famosos peatges a l’ombra. Cal subvencionar qui més avantatges i feina estable dóna al país, i en matèria de mobilitat és el transport públic i flotes compartides.

  5. Control més intensiu del frau. Algunes pujades podrien estalviar-se si tothom pagués per utilitzar el transport públic. Els bons usuaris del transport públic necessiten confiança per pagar: mentre continuen les rigideses zonals i les condicions poc atractives pels abonaments, cada vegada es més fàcil i visible el frau per part dels qui se salten les normes. Els cassos de Renfe i Metro són els més escandalosos.