Ahir, el Plenari de l’ajuntament d’Ascó (Ribera d’Ebre) ha acordat presentar la sol·licitud per a l’instal·lació del “magatzem temporal centralitzat (MTC)” de residus nuclears. Sense entrar de moment (potser més endevant, o en els comentaris, si així ho voleu) en els motius que em fan oposar al “MTC”, m’agradaria analitzar una mica la votació d’avui.
Hauria, un municipi com Ascó, de tenir la capacitat per prendre aquesta decisió sense consensuar amb els municipis propers, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i/o la Generalitat? Si més no, aquesta gran autonomia municipal contrasta amb la nul·la que va tenir el mateix Ascó l’any 1982 quan es resistia a la posada en marxa de la central nuclear, com bé descriu Jorge Martínez en un article a El País.
Alguna gent plantejava que la decisió acordada pel Ple fos votada en referèndum. Però podem considerar a Ascó com un poble sobirà en materia d’infraestructures, urbanisme i model econòmic? No afecta la infraestructura més enllà del terme municipal? Un poble que depèn econòmicament dels ingressos de la central pot plantejar un conflicte d’interessos amb el càrtel nuclear?
Tinc un amic que treballa de secretari en un petit ajuntament. La seva història pot ser la de molts altres secretaris d’ajuntament. La d’un secretari que és l’únic servei jurídic propi de l’ajuntament i que ha de compatibilitzar la resta de les seves tasques i el fet de pleitejar constantment contra una empresa amb 10 vegades el pressupost de l’ajuntament i un bufet d’advocats propi i especialista centrat en aquests casos. I a més, aquesta empresa és la principal font d’ingressos del municipi. Realment, estem parlant d’un municipi sobirà que pot plantejar conflicte d’interessos?
Potser, el que caldria, és obrir un debat a Catalunya i a l’Estat sobre les competències i el finançament dels municipis. Però no sembla normal que mentre les polítiques socials continuen retingudes en nivells més alts de l’administració, es transfereixi totalment l’urbanisme que permet animalades com la de polígons industrials en pobles de 500 habitants o la que acabem de comentar d’Ascó.
27 gener 2010 at 19:15
Hola Toni,
Aquí el govern ZP ha estat molt intel•ligent, o cínic… S’ha estalviat el marrón de decidir on havia d’anar el cementiri i ha deixat a la lliure iniciativa de cada municipi la opció de presentar candidatura. I això estaria molt bé si els perjudicis potencials quedessin restringits a l’àmbit municipal, cosa que evidentment no passa. I és un escàndol.
Però també és molt intel•ligent, perquè si en Sebastian hagués triat Ascó a dit s’hauria alçat el crit al cel i ara això resulta més difícil.
Finalment, si el lloable moviment anti-transvasament de les terres de l’Ebre no és capaç de plantar cara amb fermesa a això, la seva credibilitat quedarà molt devaluada. Alcen el crit el cel quan els hi cau la merda a sobre, i quan no és així es presenten candidats per acollir-la. Si accepten això, que no es queixin més dels molins de vent, els transvasaments, etc. Que abaixin el cap, parin la mà i callin.
Salut,
J
29 gener 2010 at 12:48
Estic d’acord en part, Jordi. La jugada d’aprofitar la competència municipal en urbanisme per saltar-se altres administracions ha sigut força “intel·ligent”, però no és menys cert que ara el Govern de l’Estat haurà de decidir entre quatre candidatures que no tenen suport territorial al darrere, fora de les respectives AMAC. I, pel que sembla, s’hauran de posicionar de debò, aquest cop. Des de les posicions d’ICV i grups ecologistes que demanen aturar l’adjudicació per acordar una data límit de generació de residus nuclears abans de decidir el seu cementiri, fins al PP de Castella i Lleó que demana la revocació de la data de tancament de Garoña. Però no tenen sortida fàcil (i me n’alegro, que ja n’hi ha prou de jugar al discurs ecoprogre i aplicar les propostes que aplica).
I pel que fa a l’Ebre, jo crec que l’Ebre ha dit clarament que no. Si més no, l’Ebre que no hi té interessos econòmics. La diferència amb el transvassament és que el PHN era un pilotasso per a gent que no vivia a l’Ebre i el cementiri nuclear, tot i ser-ho també, donarà algunes engrunes als municipis de l’AMAC d’Ascó (que estan dividits), si acaba l’Ebre (per cert, no deixa de ser curiós que el gerent de l’AMAC Ascó sigui el democristià Marià Vila d’Abadal, germà del també democristià alcalde de Vic, força nomenat les darreres setmanes).